ἐκεῖθεν

ἐκεῖθι

ἐκείνῃ
ἐκεῖθι, adv.
1 là, sans mouv. Il. 3, 402 ; Od. 3, 116 ||
2 avec idée de mouv. c. ἐκεῖσε, Eschl. Sept. 810 ; Opp. H. 4, 274 ; Mus. 23 ; Anth. 4, 138 ||
E κεῖθι, Od. 17, 10 ; en poésie att. sel. les besoins du vers.
Étym. ἐκεῖ, -θι.