ἐξαντλέω-ῶ
ἐξάντλημαἐξ·αντλέω-ῶ (impf.
ἐξήντλουν, ao.
ἐξήντλησα)
I puiser, pomper,
Plat. Leg.
736b ;
au pass. Arstt.
H.A. 6, 16, 2
||
II épuiser :
1 vider, Hld. 1, 3 ||
2 piller, Luc. Tim. 17 ||
3 dissiper follement,
Alciphr. 1, 21
||
4 épuiser (les rigueurs de
la fortune) Eur. Cycl. 10, etc. ; Mén. (Stob. Fl. 49, 8).