ἀεί·ζωος, ος, ον, qui
vit toujours,
d’où :
1 éternel, Plat. Ep. 566a ; Anth. 7, 14, etc. ||
2 vivace (plante) Eschl. fr. 31 ; τὸ ἀείζωον,
litt. plante vivace, n. de div. espèces de plantes, Th. H.P. 1, 10, 4 ; 7, 15, 2 ;
Diosc. 2, 217,
etc.
Étym.
ἀ. ζωός.