Ἀλκάος

ἄλκαρ

ἀλκᾶς
ἄλκαρ (τὸ) seul. nom. et acc. secours, appui : τινί, Il. 5, 644 ; τινός, Il. 11, 823, pour qqn ; γήραος ἄ. Hh. Ap. 193, secours contre la vieillesse.
Étym. ἀλκή.