ἀλοάω-οῶ

ἄλοϐος

ἀλογεύομαι
ἄ·λοϐος, ος, ον, sans lobes, en parl. des entrailles de victimes, d’où sinistre, de mauvais augure, Xén. Hell. 3, 4, 15 ; Plut. Ages. 9, Pyrrh. 30, Alex. 73 ; Arr. An. 7, 18, 5.
Étym. ἀ, λοϐός.