Ἄναυρος

ἄναυς

ἀνάϋσαν
*ἄ·ναυς, seul. νᾶες ἄναες [νᾱ] dor. p. *ἄνηες, Eschl. Pers. 680, vaisseaux qui n’en sont plus, vaisseaux perdus.
Étym. ἀ, ναῦς.