Ἀνδρομάχη

ἀνδρομάχος

Ἀνδρόμαχος
ἀνδρο·μάχος, ος, ον [μᾰ] qui combat contre des hommes, belliqueux, Anth. 7, 241 ||
E Fém. -η, Anth. 11, 378.
Étym. ἀνήρ, μάχομαι.