ἀπατήλιος

ἀπατηλός

ἀπατήλως
ἀπατηλός, ή, όν [ᾰᾰ] c. le préc. en parl. de pers. et de choses, Il. 1, 526 ; Xén. Œc. 1, 20 ; Plat. Crat. 407e, etc. ; joint à κακοῦργος, Plat. Gorg. 465b.