ἀποτόμως

ἀποτοξεύω

ἀποτορεύω
ἀπο·τοξεύω :
1 lancer des flèches d’un lieu élevé, DC. 37, 2 ; fig. Plat. Theæt. 180a ||
2 frapper d’une flèche, Luc. V. auct. 24 (sel. Cobet κατατοξ-) ||
Moy. c. à l’act. 1, Luc. Pr. 2.