ἀπροσωπολήπτως

ἀπρόσωπος

ἀπροσώπως
ἀ·πρόσωπος, ος, ον :
1 sans visage, d’où laid, horrible, Plat. Charm. 154d ; El. N.A. 14, 18 ; en parl. d’un pays, Lib. 4, 784 ||
2 t. de gr. impersonnel, Gramm. p. 420, 13 Bekker, Anecdota græca.
Étym. ἀ, πρόσωπον.