ἄρμενον
ἀρμενοποιέω-ῶἄρμενον, ου
(τὸ) seul.
plur.
1 agrès d’un navire,
Hés. O.
806 ; Thcr.
Idyl. 22, 13
||
2 instruments de travail,
outils, Anth. 6,
205, etc. ||
3 appareil de chirurgie,
Hpc. Off.
740, etc.
Étym.
neutre de ἄρμενος, v. ἀραρίσκω.