αὐτόζως

αὐτοηδύ

Αὐτοθαΐς
αὐτο·ηδύ, gén. -ηδέος (τὸ) ce qui plaît en soi, l’agréable en soi, Arstt. Top. 6, 8, 6 (sel. Bkk. et Bonitz en deux mots).
Étym. αὐ. ἡδύς.