χάλκασπις
χαλκεγχήςχάλκ·ασπις, ιδος
(ὁ, ἡ)
1 au bouclier d’airain,
Pd. O.
9, 80 ; Soph.
Ph. 726 ;
Eur. H.f.
795 ; Plut.
Syll. 16, 19 ;
οἱ Χαλκάσπιδες, Pol. 2, 66, 5 ;
4, 67, 6 ; 4, 189,
4 ; Plut. Æmil. 18 ; Ath. 194d, les Khalkaspides, corps de
troupes macédonien ||
2 athlète qui lutte à la
course en armes, Pd. P. 9, 1.
Étym.
χαλκός, ἀσπίς.