δέκευ

δεκήρης

Δέκιμος
δεκ·ήρης, ης, ες, à dix rangs de rames, à dix bancs de rameurs, Pol. 16, 3, 3 ; 16, 7, 1 ; Plut. Ant. 65.
Étym. δ. ἐρέσσω ; cf. τριήρης, etc.