διωϐολιαῖος

διώϐολον

δίωγμα
δι·ώϐολον, ου (τὸ) pièce de deux oboles qu’on donnait aux citoyens d’Athènes (v. διωϐολία) Ar. fr. 111 ; Alex. (Ath. 117d).
Étym. δίς, ὀϐολός.