δηλητήρ

δηλητήριος

δηλητηριώδης
δηλητήριος, ος, ον, nuisible, pernicieux, Hdn 3, 5, 9 ; τὸ δηλητήριον (s. e. φάρμακον) Arstt. Plant. 1, 5, 7 ; Plut. M. 662c, poison.
Étym. δηλητήρ.