εἰσκέλλω

εἰσκηρύττω

εἰσκλάω-ῶ
εἰσ·κηρύττω, anc. att. ἐσ·κηρύττω, appeler par la voix d’un héraut, Soph. El. 690 (ao. εἰσεκήρυξαν) ; Ar. Ach. 135 (prés. pass. -ύττεται) ; ou d’un régisseur de théâtre, DC. 61, 20.
Étym. part. ao. pass. ἐσκηρυχθείς.