ἐγκαταϐάλλω

ἐγκαταϐιόω-ῶ

ἐγκαταϐρέχω
ἐγ·καταϐιόω-ῶ, passer sa vie dans, dat. Plut. M. 783d (ao. 1 inf. -ϐιῶσαι) ; Agis 17 (inf. ao. 2 -ϐιῶναι) ; Lgn 44, 11 (prés. -ϐιοῦμεν).
Étym. ἐν, κ.