ἐνσκεδάννυμι

ἐνσκέλλω

ἐνσκευάζω
ἐν·σκέλλω (seul. pf. ἐνέσκληκα, et pl. q. pf. ἐνεσκλήκειν, au sens du prés. et de l’impf.) être endurci à, dat. Hpc. 459, 45 ; A. Rh. 3, 1251 ; fig. Anth. 12, 166 ||
E Poét. sbj. ao. 3 sg. ἐνισκήλῃ, Nic. Th. 694.