εὐέμϐλητος

εὐέμϐολος

εὐέμετος
εὐ·έμϐολος, ος, ον :
1 facile à envahir, Arstt. Pol. 7, 11, 10 ||
2 act. que l’on insère facilement, Hpc. Fract. 777.
Étym. εὖ, ἐμϐάλλω.