εὔκολος

εὔκολπος

Εὐκόλυμϐος
εὔ·κολπος, ος, ον :
1 au beau sein, Christod. Ecphr. 104 ||
2 bien arrondi, Anth. 6, 28 ||
3 qui forme un beau golfe, Archestr. (Ath. 285c).
Étym. εὖ, κόλπος.