εὐκομιδής

εὔκομος

εὐκομόων
εὔ·κομος, ος, ον, à la belle chevelure ou toison ||
E Épq. ἠϋκ. Il. 1, 36 ; 2, 689, etc. ; Od. 12, 389 ; Hh. Cer. 7 ; Opp. C. 3, 43 ; A. Pl. 4, 214, 231.
Étym. εὖ, κόμη.