εὔληπτος
εὐλήπτωςεὔ·ληπτος, ος,
ον :
1 facile à prendre,
Jambl. Protr.
p. 42 ; particul. facile à enlever (habitants d’îles)
Thc. 6, 85 ;
ou à piller (ville) DH. 3, 43 ||
2 fig. facile à obtenir, Luc.
M. cond. 10
||
Cp. -ότερος, DH. 3, 43.
Étym.
εὖ, λαμϐάνω.