εὐμουσία

εὔμουσος

εὐμούσως
εὔ·μουσος, ος, ον :
1 habile dans la pratique des arts, des lettres, etc. p. opp. à ἄμουσος, Ar. Th. 112 ; Luc. Am. 53 ||
2 harmonieux, Eur. I.T. 145.