εὐθυωρέω-ῶ

εὐθυωρία

εὐθύωρος
εὐθυωρία, ας () direction en ligne droite, droit chemin, Plat. Rsp. 436e, Tim. 45c ; Arstt. An. 1, 2, 14 ; Plut. M. 2d ; κατ’ εὐθυωρίαν, T. Locr. 94b ; Arstt. P.A. 2, 8, 7 ; εἰς εὐθυωρίαν, Arstt. Metaph. 1, 2, 1, directement.
Étym. εὐθύωρος.