αἱμωδία

αἱμωδιάω-ῶ

αἵμων
αἱμωδιάω-ῶ :
1 avoir les dents agacées, Timocl. (Ath. 241b) ; Arstt. Probl. 7, 5, 1 ||
2 tr. agacer les dents, Hpc. 534, 33.
Étym. αἱμωδία.