ἱκέσιος
Ἱκέσιοςἱκέσιος, α
ou ος, ον
[ῐκ]
I qui concerne les
suppliants, d’où :
1 de suppliant :
ἱκ. λιταί, Soph.
Ph. 495 ;
κλάδοι, Eur.
Suppl. 102,
prières, rameaux de suppliants ||
2 protecteur des
suppliants, ép. de Zeus, Eschl. Suppl. 616 ; Soph. Ph. 484 ; Eur. Hec. 345 ; de Thémis,
Eschl. Suppl.
360 ||
II suppliant,
Soph. Ant.
1230 ; Eur.
Med. 710
||
E [ῑκ] A. Rh.
2, 115. Fém.
-ος, Soph.
Ph. 495 ;
Eur. Suppl.
39.
Étym.
ἱκέτης.