ἱπποκόρυθος

ἱπποκορυστής

ἱπποκούριος
ἱππο·κορυστής, οῦ () guerrier couvert d’un casque qui combat à cheval ou du haut d’un char, Il. 2, 1 ; 24, 677 ; particul. ép. des Péoniens, Il. 16, 287 ; 21, 205.
Étym. ἵ. κορύσσω.