ὑδατόεις
ὑδατοθρέμμωνὑδατόεις, όεσσα, όεν
[ῠᾰ]
1 aqueux, rempli d’eau,
DP. 782 ;
Anth. 9, 327 ;
Nonn. D.
1, 86 ; 23,
281 ; 36, 88 ||
2 qui ressemble à de
l’eau, transparent comme l’eau, Anth.
6, 270 ||
E Par exc. [ῡ] DP. l. c. ; Nonn. ll. cc.
Étym.
ὕδωρ.