ὑπαίετος

ὕπαιθα

ὑπαίθρειος
ὕπαιθα [ῠᾰ] adv. et prép. :
1 en dessous, Il. 15, 520 ; en se baissant, Il. 21, 493 ||
2 de côté, Il. 21, 271, etc. ; A. Rh. 2, 735 ; avec un gén. en se détournant de, Il. 18, 421.
Étym. ὑπαί, -θα.