ὑπερήκω

ὑπερῆλιξ

ὑπερημερία
ὑπερ·ῆλιξ, ικος (ὁ, ἡ) [ῐκ] qui a passé l’âge de la jeunesse, Luc. Am. 10 ; App. Lib. 114 ||
Cp. ὑπερηλικέστερος, Ocell. p. 533.
Étym. ὑ. ἧλιξ.