ὑποδιδράσκω

ὑποδίδωμι

ὑποδιήγησις
ὑπο·δίδωμι [δῐ]
1 céder, se laisser aller, Arstt. Inc. an. 2, 2 ; Arstd. t. 1, 78 ; Philstr. 111, etc. ||
2 s’affaisser, s’écrouler, tomber en ruine, Arstd. t. 2, 187 ; Philstr. 517 ; DC. Exc. p. 30, 32.