ὑποσκιάω-ῶ

ὑπόσκιος

ὑποσκιρτάω-ῶ
ὑπό·σκιος, ος, ον :
I couvert d’ombre, sombre, obscur, Eschl. fr. 196, 8 ||
II ombragé, d’où :
1 ombreux, Eschl. fr. 145 ; Th. C.P. 1, 17, 3 ; Plut. Alex. 7 ; Alciphr. 1, 39 ; p. opp. à ὑπαίθριος, Th. C.P. 1, 17, 3 ||
2 ombragé, voilé (par un rameau de suppliant) Eschl. Suppl. 658.
Étym. ὑ. σκιά.