ἰκματώδης

ἴκμενος

ἴκμη
ἴκμενος, seul. dans la loc. ἴκμενος οὖρος, Il. 1, 479 ; Od. 2, 420, etc. vent favorable.
Étym. p.-ê. R. indo-europ. *seik-, atteindre, saisir ; cf. ἴκω.