ἰῶκα

ἰωκή

Ἰώλκιος
ἰωκή, ῆς ()
1 poursuite dans la bataille, Il. 5, 521, au pl. ||
2 la mêlée d’un combat personnifiée, Il. 5, 740.
Étym. p. *ϝιωκή, cf. le préc. ; p.-ê. pré-grec.