καταφθατέομαι-οῦμαι

καταφθείρω

καταφθίμενος
κατα·φθείρω, détruire, perdre, Eschl. Pers. 345 ; Soph. O.R. 331 ; Plat. Leg. 697d ; au pass. Eschl. Pers. 729 ; Pol. 2, 64, 3, etc.