Κρεώφυλος

κρήγυος

κρηγύως
κρήγυος, ος, ον :
1 bon, utile, en parl. de choses, Il. 1, 106 ; Hpc. 121g ; en parl. de pers. Plat. 1 Alc. 111e ||
2 vrai : τὸ κρ. la vérité, Thcr. Idyl. 20, 19 ; adv. en vérité, Anth. 5, 58 ||
E Fém. -η, Hérodas fr. 4.
Étym. Étymol. inconnue.