λατομητός

λατομία

λατομικός
λατομία, ας () [λᾱ] surt. au pl. carrière de pierres, Anth. 11, 253 ; El. V.H. 12, 44 ; particul. à Syracuse, carrière servant de prison, Plut. M. 334c.
Étym. λατόμος ; cf. lat. lautumiæ.