μηλοειδής

μηλοθύτης

μηλόκαρπον
μηλο·θύτης, ου [] adj. m. :
1 qui offre des brebis en sacrifice, Eur. Alc. 121 ||
2 où l’on offre des brebis en sacrifice, Eur. I.T. 1116 (μῆλον 2, θύω).