παραιθύσσω
παραίνεσιςπαρ·αιθύσσω :
1 tr. agiter vivement, acc.
A. Rh. 2,
1253 ; Anth. 7,
204 ; fig. θόρυϐον, Pd. 10 (11) 90, faire éclater des applaudissements ||
2 intr. jaillir de, s’échapper de, fig. Pd. P. 1, 169 ||
E Ao. poét. παραίθυξα,
Pd. O.
10 (11)
90.