πενταετηρικός

πενταετηρίς

πενταέτηρος
πεντα·ετηρίς, ίδος [ῐδ] adj. f. de cinq ans, qui revient tous les cinq ans, Pd. O. 10, 70 ; N. 11, 35 ; ἡ π. espace de cinq ans, Lycurg. 161, 40 ; Arstt. Pol. 5, 8, 10 ; à Rome, le lustre, Pol. 6, 13, 3.
Étym. π. ἔτος.