πετρήεις
πετρηρεφήςπετρήεις, ήεσσα,
ῆεν :
1 plein de rochers,
rocailleux, Il. 2,
496, etc. ; Od. 4, 844 ||
2 taillé ou creusé dans le roc, Hés.
O. 531
||
3 répercuté par les
rochers, A. Pl. 4,
154 ||
E Dor. πετράεις [ᾱ] Pd. O. 6, 80.
Étym.
πέτρα.