φυτοσκαφία

φυτοσκάφος

φυτοσπορία
φυτο·σκάφος, ος, ον [ῠᾰ] qui façonne la terre au pied des plantes, Thcr. Idyl. 24, 136, etc. ; subst. ὁ φ. jardinier qui façonne la terre, Anth. 6, 102 ; Thém. 422, 22 ; 423, 19.
Étym. φυτόν, σκάπτω.