προδικασία

προδικέω-ῶ

Προδίκη
προδικέω-ῶ []
1 être l’avocat ou, en gén. le défenseur des intérêts de qqn, Plut. M. 787b, 973a ||
2 p. ext. être gardien de, gén. Plut. M. 975b.
Étym. πρόδικος.