προδόξασις

προδοσία

προδόσις
προδοσία, ας () trahison, c. à d. :
1 abandon de qqn dans le besoin, Eur. Hel. 1633, etc. ||
2 action de trahir, Plat. Rsp. 443a ; Dém. 740, 14, etc. ||
E Ion. προδοσίη, Hdt. 6, 88, etc. ; Eur. Hel. 1633.
Étym. προδότης.