πρόπτωσις
προπτωτικόςπρόπτωσις, εως
(ἡ) action de tomber en avant,
d’où :
I au
propre :
1 action de tomber
ou de se jeter devant qqn, Spt. 2 Macc. 3, 21 ||
2 t. de
méd. descente, hernie, Diosc.
1, 90 ; ou
cataracte, Diosc. ||
II fig. :
1 inclination, penchant,
Ath. 180a ||
2 affaiblissement (d’un
son, de la voix, etc.) Sext. M. 1, 117.
Étym.
προπίπτω.