πρυλέες
πρύλιςπρυλέες, έων
(οἱ) [ῠ]
1 fantassins pesamment
armés, Il. 11,
49 ; 12, 77 ; 15, 517 ; 21, 90 ;
Hés. Sc.
193 ; Anth.
App. 134, 3
||
2 adj.
m. aux rangs pressés (comme ceux des fantassins)
Opp. C.
3, 124 ||
E Gén. épq. πρυλέων,
Il. 15, 517 ;
dat. πρυλέεσσι,
Il. 21, 90 ;
Hés. l.
c.