Πυρετός

πυρετώδης

πυρεύς
πυρετώδης, ης, ες :
I pass. :
1 accompagné de fièvre, Hpc. Fract. 775, etc. ||
2 sujet à la fièvre, fiévreux, Hpc. Aër. 286 ||
II act. qui donne la fièvre, Arstt. Probl. 1, 23 ||
Cp. -έστερος, Hpc. Art. 816.
Étym. πυρετός, -ωδης.