σπαθόφυλλος

σπαίρω

σπάκα
σπαίρω (seul. prés.) palpiter, s’agiter convulsivement, Arstt. Respir. 3, 2 ; Pol. 15, 33, 5 ; A. Rh. 4, 874, etc. ; Anth. 6, 30 ; DH. 4, 39 ; Plut. M. 975c.
Étym. ἀσπαίρω.