σπειράω-ῶ

σπειρηδόν

σπείρημα
σπειρηδόν, adv. :
1 en spirales, Opp. H. 1, 516 ; Anth. 9, 301 ||
2 par compagnies ou manipules, Spt. 2 Macc. 5, 2 ; Pol. 5, 4, 9, etc. ; Str. 155.
Étym. σπεῖρα, -δον.